Ohmamiglú 07

Aquí teniu, per gentilesa de lAdrià Dangla, una petita crònica de la sortida de P/C a La Molina. [i]Després duna bona dutxa tots tornem a ser persones... (fins que obrim lagenda i veiem els deures... em sembla que passo). Encara no havia escrit mai res aquí, o sigui que avui faré el rotllo al personal.[OHMAMIGLÚ 07]A qui se li acudeix aixecar-se un dissabte a les 6 del matí per anar a fer un iglú a la Molina? I fer el viatge a bord del Narco, el cotxe del meu avi (el Peugeot den Pere) i la Sukineta? Als Pioners/Caravel·les de Calella, per descomptat...De camí cap allà, una avaria al Peugeot ens va fer endarrerir, i la Rossiqui i jo ens vam haver desperar una hora (i en Peers amb la grua i al taller). Quan vam aconseguir arribar a les pistes, els altres ja havien començat a serrar. I cordons com cansava... sort que alguns tenen un muscle al braç de 3 tones... Allò no era neu, allò era gel, i a lhora de dinar encara no havíem acabat la tercera fila de blocs de liglú. Alguns deien que no ens donaria temps, però ens vam posar les piles i, a les 6 de la tarda, amb la suor dels picapedrers (serrabloquers), laguant dels constructors i lenginy de larquitecte (biga de 3 metres made in Àngel) liglú den Pingu es va reencarnar en la nostra obra.Després duna freda i mortal jornada vam assistir a una conferència dun DeutschMan que shavia currat una torre de 4 metres amb escala de cargol inclosa entre daltres construccions (es veu que quan era jove tenia molt de temps lliure), ens van ensenyar jocs desquimals i vaig vèncer lÀngel al joc del toro rabiós (cal dir que jo portava xiruques i ell anava descalç). A continuació vam fer i menjar el sopar i ens vam escalfar al voltant dun gran foc de cumba. En Pau Valls ens va explicar la seva teoria per anar en xancles a la neu, un fet surrealista però cert.Dormir en un iglú és una experiència que mai oblidaré... El resultat dacomodar liglú per poder-hi passar la nit i entrar ordenadament va ser una llauna de sardines (Freda, Delfu, Enric, Cèlia i Jo Mateix, ja que els altres, per qüestions despai van dormir en un local dels voltants) amb lestructura de: gel, plàstic protector, aïllants, sac de dormir (amb nosaltres ben abrigats a dintre), mantes, capelines (risc de goteres) i paper de plata de lEnric (allò dels accidents). Una nit llarga, no massa freda (almenys per mi), i de dormir-despertar constant, CAU TOTAL.Al matí, xocolata desfeta cremada, sessió fotogràfica davant de liglú de lAEM, baixades amb plàstic i skate-snow i reunió de protocol (gràcies alcalde dAlp i director de la Molina, sense vosaltres res hauria estat possible... xD). Recollida, dinar a Ripoll, bogeries automobilístiques i cap a casa. Una sortida perfecte.I fins aquí, lo report. Ens veiem dissabte al matí per preparar la barra de Carnestoltes. Anem foooorts! Adri.[/i]Gràcies doncs per aquesta gran explicació Adrià!!!